El Blog

 
 

Calendario

<<   October 2017    
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Categorías

Sindicación

Enlaces

Alojado en
ZoomBlog
 

Biologia

Microcosmos

Por macv - October 7th, 2007, 18:54, Categoría: Biologia

Un llibre que ens ensenya imatges mai no vistes d'insectes i altres criatures menudes, segons l'article de "Público", on podem veure una mostra d'aquestes, dels fotògrafs britànics David i Madeleine Spears i Paul Cook.
continua

Seqüencien el DNA del Mamut

Por macv - September 29th, 2007, 12:19, Categoría: Biologia

La revista Science  en el seu darrer número, publica un article sobre la seqüenciació del DNA dels mamuts lanuts, segons el qual, els investigadors, dirigits per Stephan C. Schuster i Webb Miller, de la Universitat de Penn State (EEUU), han utilitzat pels de mamuts localitzats al nord de Sibèria que van viure fa una mitjana de 38.000 anys, per a seqüenciar el DNA dels “mamuts lanuts”, desapareguts fa 11.000 anys de la Terra.
Continua ...

Naixement de l'escabussonet

Por macv - September 29th, 2007, 12:16, Categoría: Biologia

En el vídeo podem veure el naixement d'un escabussonet (tachybaptus ruficollis).

Continua ...

Les plantes asseguren la supervivència de la seua espècie

Por macv - September 11th, 2007, 18:40, Categoría: Biologia

En un estudi dels/de les investigadors/es Nuria Marbà, Carlos Duarte i Susana Agustí, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i publicat en el darrer número de la revista PNAS de la National Academy of Sciences dels EEUU, es formula una regla universal per a explicar com les plantes són capaces d'assegurar la supervivència de les seues respectives espècies, amb independència de si la seua longevidad és de segles o de tot just un dia.
segueix

Baptistina acabà amb els dinosaures

Por macv - September 6th, 2007, 19:33, Categoría: Biologia

El darrer número de la revista "Nature", inclou un article, en la secció "Solar System" de Philippe Claeys i Steven Goderis, geòlegs de la Universitat de Vrije, a Brussel·les: "Lethal billiards" on es descriu els estudis que acaben de realitzar l'expert en asteroides William Bottke, de l'Institut d'Investigació Southwest de Boulder, en EEUU, i els seus col·laboradors, segons els quals l"extinció massiva de dinosaures va ser causada per una pluja gran d"asteroides contra la Terra, que també impactaren contra Mart, Venus i la pròpia Lluna (cràter Tycho109 milions d"anys –), ara fa 160 milions d"anys.
Continua ...

Paleontòlegs xinesos i alemanys descobreixen 17 dents fossilitzats

Por macv - September 4th, 2007, 12:43, Categoría: Biologia

Les restes, trobades en el 2.005 als estrats del Juràssic Superior, en l"àrea de Liuhuanggou, a l'oest de Urümqi, capital de la regió autònoma de Xinjiang (extrem oest del país asiàtic) a la regió de Xinjianh al nord-oest de la Xina, datarien d"uns 160 milions d"anys, segons l'"english.eastday".
Continua ací

Els astròcits modulen, amb les neurones, la informació

Por macv - August 24th, 2007, 11:30, Categoría: Biologia

Segons un article que publica la revista "Science" (Astrocytes Potentiate Transmitter Release at Single Hippocampal Synapses) signat per Alfonso Araque i Gertrudis Perea, investigadors de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han demostrat que els astròcits, cèl·lules nervioses molt més nombroses que les neurones en el cervell i als quals, fins ara, només se"ls havia assignat una funció passiva, participant a nivell estructural, com suport de l'entorn de les neurones, tenen un paper actiu en la transmissió i emmagatzematge d"informació, en les connexions neuronals i en les seues modificacions a llarg termini, base de la memòria i l'aprenentatge.

Aquestes cèl·lules nervioses ja havien estat estudiades pel Nobel (1906) navarrès Santiago Ramón i Cajal.

Si be des del segle XIX s"acceptava que les neurones eren les principals protagonistes en els mecanismes cerebrals implicats en la sinapsis, Araque i Perea troben un nou mecanisme cel·lular implicat en processos de memòria i aprenentatge, en el qual, a més, quan un astròcit i la neurona receptora de la informació sinàptica estan actius, es produeix aquest emmagatzematge d"informació.

La nova tècnica d"electrofisiologia i biologia cel·lular utilitzada, 'Calcium uncaging', es basa en l"estimulació selectiva dels astròcits, per a registrar la seua activitat des de la neurona postsinàptica adjacent a eixa sinapsis.

A partir de mostres del cervell de rates, van omplir amb un microelectrode un astròcit d'una substància que al ser exposada a la llum ultraviolada provoca un augment de calci en la cèl·lula desencadenant l"alliberament de l"àcid glutàmic, el qual regula la transmissió en les sinapsis.

Una diferència important, també demostrada en aquests experiments es que, mentre ls neurones transmeten la informació a molt alta velocitat, els astròcits ho fan de manera més lenta modulant el volum del sistema possibilitant més acció al cervell pe r la gran llibertat d"actuació dels astròcits

La vitamina C no guareix el refredat

Por REUTERS - Washington - - July 20th, 2007, 12:52, Categoría: Biologia

Un estudi revela que prendre la substància no millora els símptomes de la dolència.

Les taronges i el suc de llima són el remei casolà més estés per a guarir els refredats. No obstant això, un estudi ha revelat que la vitamina C poc pot fer per alleujar els seus símptomes.

El descobriment procedeix d'un experiment realitzat a 11.350 persones que prenien almenys 200 mil·ligrams de vitamina C al dia.

L'estudi ha estat difós a través de The Cochrane Library, la publicació de l'organització internacional Cochrane Collaboration.
Les conclusions revelen que la ingesta d'aquesta substància no redueix el risc de la majoria de les persones de constipar-se. Així mateix, tampoc millora els molests símptomes ni disminueix els dies de convalescència.
Aquestes dades canvien quan es tracta de gent que realitza exercici físic extrem o, bé, quan la temperatura és molt baixa. En aquests casos, la vitamina C sí és útil. Així ho van comprovar entre 642 atletes, esquiadors i soldats fent exercicis en un ambient fred, ja que la ingesta de suplements de vitamina C va reduir en un 50% la possibilitat de constipar-se.
El valor i la utilitat de la vitamina C en els refredats ha estat objecte de controvèrsia durant sis dècades. A pesar d'això, aquesta substància es ven per a aquestes finalitats.

La Dieta Mediterrània Patrimoni de la Humanitat

Por Anna Lladó - July 17th, 2007, 19:27, Categoría: Biologia

 El govern, a través de la ministra Elena Espinosa, sol·licita el suport de la UE perquè entre en la llista de la Unesco
ADN
"La dieta mediterrània és bona per a la salut".
Aquesta és la sentència de la ministra d'Agricultura, Elena Espinosa, que ahir va demanar a Brussel·les el respatler de la Unió Europea perquè la dieta mediterrània siga considerada Patrimoni de la Humanitat.
A part dels beneficis saludables que aquesta alimentació aporta -evita moltes malalties-, els principals arguments d'Espinosa per a entrar en la llista de la Unesco són el respecte al medi ambient, l'element cultural i la transmissió de les tradicions "de generació en generació".
La Comissió Europea recolzà plenament la proposta espanyola.
Si al final la dieta mediterrània fóra considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat suposaria un impuls molt important per a la promoció dels seus productes.
La dieta mediterrània es basa en prioritzar el consum de cereals, principalment integrals, i d'hortalisses i fruites. Així com en la ingesta de fruits secs i llegums, i a menjar més peix que carn. Aquest terme ho va crear el professor Ancel Keys en els anys seixanta.
Al costat de diferents científics va constatar que en els països mediterranis la incidència de malalties coronàries era molt menor que en altres regions d'Europa.


Per què som bípedes?

Por macv - July 17th, 2007, 17:46, Categoría: Biologia

BBC-Mundo
El bipedisme representa un estalvi important d'energia per a l'humà. S'imagina que l'ésser humà no haguera evolucionat i seguírem caminant amb quatre potes?
Afortunadament, els nostres avantpassats es van adonar molt prompte que la millor forma d'estalviar energia era caminar amb dues cames.
Així es va donar l'origen del bipedisme segons una nova investigació duta a terme per diverses universitats als Estats Units.
El bipedisme, diu l'estudi que es publica en les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències (
PNAS, en les seues sigles en anglès), és el punt més clar de divergència entre els éssers humans i els micos.
Aquesta, diuen els científics, és la característica definitòria dels nostres avantpassats.
I caminem ergits perquè així gastem menys energia, en termes dels moviments que es requereixen per a obtenir menjar.
"Aquesta teoria és bastant lògica", va dir a BBC-Ciència Salvador Moyà-Solà, director de l'Institut Català de Paleontologia.
"Perquè l'estalvi energètic és un dels factors determinants en tot procés de l'evolució".
Segons l'expert, "l'energia és un element bàsic, però és difícil d'aconseguir i és limitada en la naturalesa".
"Per tant, totes aquelles adaptacions que permeten reduir el cost energètic de qualsevol activitat dóna un avantatge selectiu molt important a les espècies que ho aconsegueixen", afegeix.

Evidència


L'explicació de perquè els humans passem de quadrúpedes a bípedes ha estat un dels assumptes més contenciosos en la història de l'evolució.

En el passat ja s'havia plantejat la teoria que el caminar erguit comportava una reducció en la despesa d'energia, la qual cosa hauria donat molts avantatges evolutives al ser humà.
Però encara que aquesta teoria s'ha debatut durant dècades, fins a ara no havia suficients dades que la donaren suport.
Els investigadors de les universitats de Arizona, Califòrnia Davis, i Washington, van arreplegar dades metabòliques, cinemàtiques i cinètiques de cinc chimpancés i quatre humans adults mentre caminaven en una màquina per a fer exercici.


(Imatge: Cary Wolinsky.- Els investigadors van amidar
l'energia que gastaven al caminar chimpancés i humans
).


Durant l'estudi es va entrenar als chimpancés perquè caminaren tant en quatre potes com bípedamente sobre la màquina.
Els resultats van revelar que, en el mateix recorregut, els humans al caminar alçats només gastaven un 25% de l'energia que els chimpancés utilitzaven per a caminar sobre quatre potes.

Anatomia
L'estudi va lograr vincular la despesa energètica a l'anatomia del subjecte estudiat. I demostra perquè certs individus són capaços de caminar alçats amb més eficiència energètica que uns altres.
"El model biomecánico -diuen els científics- revela que s'utilitza més energia amb passos més curts o amb massa muscular més activa". De fet, agreguen, el chimpancé que tenia la zancada més llarga va resultar ser el més eficient quan caminava alçat. Tal com assenyala Salvador Moyà-Solà "no hem d'oblidar també tot el complex de la locomoció bípeda, que inclou tant peus com mans".
La locomoció bípeda, explica l'investigador, allibera a les mans i les converteix en elements de manipulació i recol·lecció extraordinaris el que contribueix també a l'estalvi energètic.
"Sens dubte el bipedisme és un primer pas important en la convergència cap a la línia humana" afirma Salvador Moyá-Solá. "Però hi ha una mica intermedi que és encara més important, i és l'increment del cervell". "Allí és on realment resideix la qüestió de l'origen humà".

 

Blog alojado en ZoomBlog.com