El Blog

 
 

Calendario

<<   June 2017    
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Categorías

Sindicación

Enlaces

Alojado en
ZoomBlog
 

Avui incendi a Les Useres

Por macv - August 29th, 2007, 12:54, Categoría: Medi Ambient

Ahir parlava de l'incendi del Peloponès; avui, des de casa meua, estic contemplant columnes de fum darreres de les muntanyes i l'anar i vindre d'avions i helicòpters i es que s'ha produït un nou incendi fruit de la negligència humana.
A hores d'ara continua actiu i sense control el foc que s'inicià ahir i que afecta, de moment a tres poblacions limítrofes: Les Useres, Atzeneta i Llucena

Foc a la península del Peloponés

Por macv - August 28th, 2007, 10:30, Categoría: Medi Ambient

La península del Peloponès és incendiada per la mà humana.


Els astròcits modulen, amb les neurones, la informació

Por macv - August 24th, 2007, 11:30, Categoría: Biologia

Segons un article que publica la revista "Science" (Astrocytes Potentiate Transmitter Release at Single Hippocampal Synapses) signat per Alfonso Araque i Gertrudis Perea, investigadors de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han demostrat que els astròcits, cèl·lules nervioses molt més nombroses que les neurones en el cervell i als quals, fins ara, només se"ls havia assignat una funció passiva, participant a nivell estructural, com suport de l'entorn de les neurones, tenen un paper actiu en la transmissió i emmagatzematge d"informació, en les connexions neuronals i en les seues modificacions a llarg termini, base de la memòria i l'aprenentatge.

Aquestes cèl·lules nervioses ja havien estat estudiades pel Nobel (1906) navarrès Santiago Ramón i Cajal.

Si be des del segle XIX s"acceptava que les neurones eren les principals protagonistes en els mecanismes cerebrals implicats en la sinapsis, Araque i Perea troben un nou mecanisme cel·lular implicat en processos de memòria i aprenentatge, en el qual, a més, quan un astròcit i la neurona receptora de la informació sinàptica estan actius, es produeix aquest emmagatzematge d"informació.

La nova tècnica d"electrofisiologia i biologia cel·lular utilitzada, 'Calcium uncaging', es basa en l"estimulació selectiva dels astròcits, per a registrar la seua activitat des de la neurona postsinàptica adjacent a eixa sinapsis.

A partir de mostres del cervell de rates, van omplir amb un microelectrode un astròcit d'una substància que al ser exposada a la llum ultraviolada provoca un augment de calci en la cèl·lula desencadenant l"alliberament de l"àcid glutàmic, el qual regula la transmissió en les sinapsis.

Una diferència important, també demostrada en aquests experiments es que, mentre ls neurones transmeten la informació a molt alta velocitat, els astròcits ho fan de manera més lenta modulant el volum del sistema possibilitant més acció al cervell pe r la gran llibertat d"actuació dels astròcits

Nou bloc de l'IES

Por macv - August 24th, 2007, 10:00, Categoría: General

S'obre un nou bloc per a Biologia i Geologia de l'IES Penyagolosa:
http://bigpenyagolosa.blogspot.com/

Observem les persiades

Por macv - August 10th, 2007, 13:16, Categoría: Astronomia

Aquest diumenge, dia 12 d’agost, entre les 9:00 h i les 10:00 h pm, podrem contemplar la pluja de meteors “Perseides”, també anomenada "Llàgrimes de sant Llorenç" per la proximitat de la festa del sant al màxim de la pluja.

La pluja està provocada per les restes (pols de l'estel i granets de sorra) que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa quan passa prop de l'òrbita de la Terra cada 112 anys. El seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel) és a la constel·lació de Perseu, (d’ací el nom de Persiades) a tocar de la de Cassiopea i la seua cua intersecta l’òrbita terrestre, passant per ella cada més d’agost. Aquests restes xoquen contra l'atmosfera terrestre a 212.000 km/h que al desintegrar-se produeix una deixalla lluminosa

Al llarg de nit, Perseu va ascendint, incrementant-se la quantitat de meteors en gran mesura, de manera que a partir e les 2:00 am de la matinada, cada hora, dotzenes de Perseides poden aparèixer creuant el cel. Quant més lluny de les llums de la ciutat ens trobem més en veurem; encara així no serà aquest un dels millors anys per a l'observació, doncs els pics es donaran a plena llum del dia, encara que podrem gaudir, a més a més, de la visió de Mart, prop del qual passaran moltes de les persiades.

El satèl·lit Envisat ens mostra les illes principals de Japó

Por El Pais.com - August 10th, 2007, 11:04, Categoría: Geologia

La foto, servida pel satèl·lit Envisat, (el mateix que mostrà l'incendi de les Canàries) i enviada per l'Agència Espacial Europea (ESA), , mostra l'arxipèlag Japonès, al llarg de 2.400 quilòmetres del Pacífic Oest, format per 4 illes principals: Hokkaido, visible dalt a la dreta, Honshu, la major (4/5 del total), que s"estén de nord-est a sud-oest i és on es troba la capital, Tòquio, al centre de la costa est, Shikoku, visible al sud de Honshu, i Kyushu, tapada pels núvols i 3.000 illes més menudes.

Aquestes illes tenen una formació muntanyenca central cadascuna, essent la característica principal els volcans. El punt més alt és el Fuji un volcà dormit des de 1707 situat a la costa sud de l"illa a 100 km de la capital.  

El moviment de les plaques tectòniques a Japó, en particular el xoc de la placa del Pacífic amb la de Filipines, fa que les illes tinguen una gran inestabilitat geològica, tot i produint uns 1.500 sismes a l'any i freqüents erupcions volcàniques.

A l'esquerra de la imatge s"observa "El Mar de Japó", al Pacífic, què, amb una profunditat mitjana de 1.752 metres separa al país de la costa asiàtica (en alguns llocs arriba a 3.742 metres).

Xina 'asseca' els núvols

Por macv - August 10th, 2007, 10:37, Categoría: Medi Ambient

Llegim aquest titular el "El País": "Xina 'asseca' els núvols". Encuriosit per la notícia continue llegint. No es tracta de cap broma sinó d"una sèrie de proves per manipular el clima amb la fi de garantir "cels blaus i sense pluja els Jocs Olímpics de Pequín 2008"; la pluja sol ser freqüent a l"agost pequinès.

En aquestes proves usen "diatomita", mineral amb gran poder d'absorció que pot eliminar part del vapor dels núvols, aconseguint així que no ploga. La diatomita és una roca sílicea d'origen sedimentari (Es forma per l'acumulació sedimentària dels esquelets microscòpics d'algues unicelulares i aquàtiques), que presenta diversos graus de consolidació i està composta d'esquelets opalins fossilitzats de diatómeas, els esquelets es componen de la sílice amorfa .  

Aquesta tècnica de reducció de pluja només funcionen en àrees reduïdes i quan els núvols no són massa espessos, la qual cosa no garanteix l'èxit de la tècnica.

La diatomita, podria substituir el iodur de plata, l"ús del qual compta amb gran experiència entre els xinesos. Aquest es llança sobre els núvols, per a augmentar la seua condensació i generar pluja, amb la finalitat de buidar el cel, netejar l'ambient o alleujar sequeres. Per al seu llançament s'usen avions especials, o canons des del sòl si les condicions meteorològiques són massa adverses per a volar.

Pequín assegura que ja pot provocar pluja artificial en un terç del seu territori, una tècnica que segons els grups ecologistes no és perillosa ni contaminant però fa que les autoritats obliden afrontar els problemes mediambientals de Xina.

S'enlaira la primera missió al pol nord de Mart

Por Vilaweb - August 3rd, 2007, 10:30, Categoría: Astronomia

Estudiarà les condicions de l'aigua

La nau Phoenix surt avui des de Cap Canyaveral (Florida, EUA) en direcció al pol nord de Mart. La missió de la nau de la NASA és investigar les condicions de l'aigua del planeta roig i la composició química del sòl de les regions àrtiques. Un cop aterri, cavarà fins a 50 cm per extreure mostres del material del subsòl. L'anàlisi que en faci ha de servir per resoldre si el lloc és prou càlid com per haver acollit vida en algun moment. A més, s'analitzarà l'aire del planeta fins als 20 km d'alçada.

Durant tres mesos, la nau Phoenix haurà d'esbrinar la història de l'aigua emmagatzemada al pol nord de Mart i si el gel es desfà de manera cíclica de manera que pugui crear condicions favorables per a la vida. Ja se sap que el clima de Mart és variable, com el de la Terra, i que en algunes èpoques ha tingut prou escalfor com per a acollir-hi vida. La missió de l'equip encapçalat pel científic Peter Smith és comprovar si el nord de Mart encara és habitable.

El moment més perillós de la missió és l'aterratge, ja que la nau ha de frenar de 20.500 km/h a 5 km/h en set minuts. Si tot va bé, mitja hora després d'aterrar ja podrà desplegar els panells solars i, poc després, començarà a emetre imatges a la Terra. Tot i que la missió ha de durar tres mesos, és provable que s'allargui fins al maig del 2008.

Biblioteca digital cap a Mart

La nau Phoenix portarà cap a Mart un
DVD amb diferent material que pot durar centenars d'any. S'emmarca en el projecte 'Visions of Mart' de la Planetary Society, que recull missatges de gent per als humans que recorrin Mart en un futur. A més de missatges de 'visionaris' també inclou obres artístiques relacionades amb el planeta roig i centears de noms de persones que han volgut deixar la seva petita empremta per al futur.

La vitamina C no guareix el refredat

Por REUTERS - Washington - - July 20th, 2007, 12:52, Categoría: Biologia

Un estudi revela que prendre la substància no millora els símptomes de la dolència.

Les taronges i el suc de llima són el remei casolà més estés per a guarir els refredats. No obstant això, un estudi ha revelat que la vitamina C poc pot fer per alleujar els seus símptomes.

El descobriment procedeix d'un experiment realitzat a 11.350 persones que prenien almenys 200 mil·ligrams de vitamina C al dia.

L'estudi ha estat difós a través de The Cochrane Library, la publicació de l'organització internacional Cochrane Collaboration.
Les conclusions revelen que la ingesta d'aquesta substància no redueix el risc de la majoria de les persones de constipar-se. Així mateix, tampoc millora els molests símptomes ni disminueix els dies de convalescència.
Aquestes dades canvien quan es tracta de gent que realitza exercici físic extrem o, bé, quan la temperatura és molt baixa. En aquests casos, la vitamina C sí és útil. Així ho van comprovar entre 642 atletes, esquiadors i soldats fent exercicis en un ambient fred, ja que la ingesta de suplements de vitamina C va reduir en un 50% la possibilitat de constipar-se.
El valor i la utilitat de la vitamina C en els refredats ha estat objecte de controvèrsia durant sis dècades. A pesar d'això, aquesta substància es ven per a aquestes finalitats.

Una gran inundació va separar Gran Bretanya d'Europa

Por EFE-Londres - July 19th, 2007, 21:37, Categoría: Geologia

La divisió, fa 450.000 anys, explicaria el retard de 120.000 anys en l'arribada d'humans a la illa

El trencament del pujol Weald-Artois, que s'estenia des del sud-est d'Anglaterra fins al nord-oest de França fa uns 450.000 anys, com a conseqüència de la crescuda de les aigües d'un llac va separar per a sempre Gran Bretanya d'Europa. L'evidència d'aquesta "gran catàstrofe", que ha portat no només conseqüències geològiques sinó també soci-culturals, la posen en relleu els investigadors de l'Imperial College de Londres en un article que publica aquesta setmana la revista científica britànica Nature.
"L'aïllament geogràfic de Gran Bretanya de l'Europa continental és conseqüència dels elevats nivells marins interglaciares que van propiciar la inundació de les planes més superficials del Canal de la Manxa i del Mar del Nord", expliquen els experts. "Abans de la formació de l'Estret de Dover, no obstant això, Gran Bretanya estava connectada a Europa per un pujol, l'anticlinal Weald-Artois, que s'estenia des del sud-est d'Anglaterra fins al nord-oest de França", afigen. Aquest plec del terreny feia de dic de contenció entre la planicie del llavors inexistent Canal de la Manxa i l'aigua d'un llac que es localitzava al sud del Mar del Nord i que era regat pels rius Tàmesi, a Gran Bretanya, i Rhin, en la façana septentrional d'Europa. Va ser la crescuda del nivell de l'aigua d'aquest llac, fa uns 450.000 anys, la que, segons els científics, va provocar el trencament del Weald-Artois, donant lloc a un reguer que va perforar una vall entre Gran Bretanya i França i les va separar per a sempre. Aquesta "megainundació" hauria durat diversos mesos, temps en el qual s'haurien abocat un milió de metres cúbics d'aigua per segon sobre la porció de terra que unia la Bretanya amb la Gran Bretanya.
"Anteriors investigacions de les característiques geofísicas del Canal de la Manxa van revelar l'existència d'una xarxa de valls submergides d'uns 400 quilòmetres de longitud excavats en la superfície d'aquesta plana", incideixen els científics. Aquesta realitat és la que ara han retratat els investigadors britànics amb imatges obtingudes gràcies a un sonar d'alta resolució i en les quals es pot veure una vall de desenes de quilòmetres d'ample i més de 50 metres de profunditat que s'estén al llarg del Canal de la Manxa. A més, les imatges mostren les marques que sobre el terreny van deixar els torrents d'aigua que van córrer cap a la plana del Canal de la Manxa des del Mar del Nord.
Barrera física per a la immigració
"La conservació del paisatge del fons del Canal de la Manxa, que està ara entre 30 i 50 metres per sota del nivell del mar, és molt millor de la que hauríem esperat", afirma en un comunicat de premsa el professor Jenny Collier, un dels científics que ha treballat en l'estudi. Aquest descobriment "obri la possibilitat d'anar més enllà i descobrir els processos que han modelat el nord-oest d'Europa durant l'últim milió d'anys", afig. De fet, els científics creuen que el trencament del Weald-Artois i les consegüents inundacions van reorganitzar les desembocadures d'alguns rius del nord-oest d'Europa, ja que van reorientar el Tàmesi i el Rhin cap a la vall per a formar el que anomenen el "riu del Canal".
Però la separació geogràfica de Gran Bretanya també va implicar conseqüències socials: els experts consideren que les inundacions van ser responsables dels canvis topogràfics que van crear una barrera física per a la immigració i que, per tant, van retardar l'arribada d'humans a la illa fins a fa uns 100.000 anys. "Aquest esdeveniment prehistòric reescriu la història de com el Regne Unit va arribar a ser una illa i pot explicar perquè l'ocupació humana de Gran Bretanya es va estancar durant uns 120.000 anys", explica Collier.
Les inundacions d'aquella època podrien ser fins i tot l'origen de les reserves i distàncies que, durant segles, els britànics han mantingut amb la resta d'Europa.



Blog alojado en ZoomBlog.com